Croissants

Jo faig croissants. És la meva feina i la faig de bon grat. Encara diria més: m’encanta fer croissants.

Treballo en una pastisseria, la Trini fa de dependenta, el Joan s’ocupa una mica de tot i a mi se’m reserven els croissants. M’ocupo de fer la massa, donar-los forma, pintar-los, ficar-los al forn, presentar-los al públic en safatetes daurades i vendre’ls (quan en demanen la Trini em crida a mi i jo els fico en bossetes i els venc). M’encanta fer-ho. En serio. No heu vist com la gent compra els croissants? Ho fan de gust. No els demanen de la mateixa manera que ho farien amb el peix o els llegums. Qui els compra ho fa com: “ai mira em menjaré uns croissantets”. No hi ha paraula catalana o castellana per aquest aliment, doncs és considera que té un cert nivell de delicatessen que fa que conservi el nom francès.  Un croissant és molt croissant, i una persona que en menja ho nota. Treballo d’alegrar  vides,  faig les persones felices. Mentre els estic elaborant m’agrada pensar a qui farè feliç; una  dona, un home, un nen, una persona gran, una familia humil, una de rica... Em dedico a una feina fantàstica, màgica. Com serà la vida de la persona que se'l menjarà ? Quina és la seva història? I desprès sempre vé el gilipolles que et compra un croissant i li dona al puto gos. Mecagun tot. A la merda.