Qui és qui dels mitjans de comunicació (Part I)

Enceto nova temporada del blog. Segurament tan desactualitzada com les altres però en fi la vida és així, una hamburguesa del McDonald’s val un euro i els llibres nous fan bona olor. Així que continuo utilitzant aquest espai no sé ben bé perquè ni per a qui. Ja se sap que de política, futbol i història tothom en pot opinar amb un coneixement innat pel sol fet d’haver nascut persona[1] o subscriptor del Muy Interessante durant uns quants estius. Ja que el futbol no m’agrada i estic estudiant la carrera d’Història imagineu-vos

la meva situació ezquizo-personal.

-----------------------------------------

Com que des de fa ja uns quants anyets estar ben informat ha deixat de ser un valor important en nom del dret a la informació independent i la pluralitat informativa, col·laboraré en la causa. Jo també puc crear la meva pròpia línia editorial[2] , i amb aquest caire pedagògic i de messies post-modern[3] que tan em caracteritza començarem presentant el: QUI ÉS QUI DELS GRUPS DE COMUNICACIÓ

Començem amb Heavy Metal. La Radio de la Conferencia Episcopal Española, la COPE (Cadena de Ondas Populares Españolas) va veure créixer la popularitat i sobretot la seva butxaca a partir del seu ex-predicador Federico Jimenez Losantos. Persona que va retransmetre cada matí, amb gran exactitud els temps de la Segona preguerra civil espanyola (1993- 2009) encara que la guerra no ha arribat... Al seu costat, recolzant-lo, estan els seus amics Pedro J., gran defensor dels valors tradicionals de la família catòlica i César Vidal, que s’està forrant de valent reescrivint la Història d’Espanya a la seva manera. Evidentment no és historiador però ja em dit que poc importa, mentre hi hagis tirotejos, molts massons i una dictadura superliberal els llibres venen.

Més endavant munten Libertad Digital,el diari digital sense edició impresa que més visites reb a Espanya. Libertad Digital esta cofundada per Alfredo Recarte, que a més de conseller de Caja Madrid és vicepresident de Centunion, una multinacional de la enginyeria que construeix industries per tot el món, especialment als països en ple desenvolupament industrial. Per cert, que Centunion opera amb el govern xinès, el mateix govern que provocava les atrocitats comunistes que Losantos observa i li fan veure la llum renegant del seu passat d’esquerres.

Els bisbes també son propietaris de Popular Tv i la Radio Cadena 100, que donen una inofensiva programació d’entreteniment i adoctrinament superxulo, megaxaxi.

Suposo que serà un grup amb bones expectatives de futur, per alguna cosa tenen el favor de Déu, i que seguirà el camí de la Llum celestial per molt de temps. Llàstima que per veure aquesta llum t’hagis de ficar cara al Sol.

Amb la defensa dels valors tradicionals de l’esquerra, o això deia aquest home, s’aixeca l’Emperador de les comunicacions, Jesús Polanco. Amb tres grans rotatius: El País, tan progre com seriòs, diari que queda molt bé sota al braç. l’As, afí al Real Madrid. I Cinco Días; economia, accions, inversions, negocis, especulacions... clar.. una cosa és ser d’esquerres i l’altre ben diferent ser tonto.

Alhora trobem la revista Cinemania que curiosament promociona, amb especial enfasis, pel·licules distribuïdes per la Warner Sogefilms i sogepac o produïdes per Sogecine o Canal Plus... o l’altre revista Rolling Stones una revista molt alternativa, ehem, que Déu ni do les pagines que li dedica als 40 principals o a M80, ambdues de la casa.

L’altre gran pilar a part del País, és la Cadena Ser, que segueix la mateixa línia que el diari des de bon matí amb Carles Francino (anteriorment Iñaki Gabilondo, ara a Cuatro).

Pel que fa a la televisió el grup Prisa compta amb un bon grapat de canals locals amb l’aparença d’un generalista: Localia. Per altra banda trobem a Sogecable; una potent plataforma televisiva on destaca Cuatro (en obert) i Digital + (de pagament). Digital + sorgeix de la fusió amb el grup telefònica capitanejat per Juan Villalonga que traiciona al seu amiguet Aznar al aliar-se amb Polanco... la pela... és la pela no?

Continuarà...

[1] No és tan fácil com sembla

[2] Escriure del que surti del escrot obviant allò que pot resultar incòmode

[3] Adjectiu que competeix amb dantesc pel nombre d’aparició arreu en aquests últims temps